La greu i inèdita situació creada per la pandèmia ens està mostrant de forma fefaent el gran impacte que té la mobilitat motoritzada en la contaminació i en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les dades que ens arriben aquests dies de confinament des de les grans conurbacions metropolitanes son espectaculars. També en el cas d’Olot les dades fan palesa una correlació que els experts feia temps que denunciaven: el principal responsable del dramàtic canvi climàtic que estem patint és el nostre model de mobilitat, així com també és el causant de molts dels impactes a la salut que pateix la ciutadania.
La mala qualitat de l’aire mata i redueix l’esperança de vida. Aquesta és una evidència de la qual ens avisen des de fa anys els experts en epidemiologia ambiental.
Potser ara que el consens polític posa per davant la salut i la vida dels ciutadans, és moment de reflexionar sobre el futur que volem per la nostra ciutat i comarca. La normalitat tornarà, però cal prendre consciència de que precisament aquesta “normalitat” ha estat el problema i que la pandèmia que patim no és aliena a la nostra forma de viure i de com tractem el lloc on vivim, la natura. Es per això que aquesta frenada obligatòria ens ha de servir per redreçar moltes de les polítiques que hem dut a terme fins ara. És moment de recordar que cap despesa en prevenció de la salut son recursos malbarats, com sembla que es va defensar durant els anys de retallades i privatitzacions de les quals el nostre país en va ser campió. (https://www.eldiario.es/catalunya/politica/recortes-acumulados-presupuestos-emergencia-coronavirus_0_1010349198.html)
Ara és el moment de repensar la ciutat i fer-ho a partir dels coneixements acumulats, de les experiències d’altres territoris; i des de la consciència que aquests canvis son necessaris i tard o d’hora seran inevitables. Els darrers anys hem vist com ha crescut a Olot la sensibilitat ciutadana envers la qualitat de l’aire, el soroll i els impactes del trànsit. El conflicte que es viu a l’Avinguda Sant Jordi, convertida en una via de pas tant del transit intern d’Olot i comarca com del de pas, s’ha anat agreujant de forma catastròfica. L’obertura precipitada del túnel de Bracons el 2009, la recuperació de l’activitat econòmica a partir del 2015 i la bombolla porcina dels darrers anys -que ha convertit l’escorxador d’Olot en un centre important del sector càrnic-, han generat un greu problema de habitabilitat i de salut per una part important dels olotins que viuen en aquesta avinguda. Tot i així, també hi ha moltes altres zones de la ciutat i de la comarca que estan patint nivells de transit i de contaminants intolerables i perjudicials, tant per la salut humana com pel medi ambient. Ens cal per tant un pla de mobilitat comarcal que, a partir del coneixement que tenim dels desplaçaments quotidians, prioritzi el caminar, la bicicleta i el transport públic. Cal restar espai al cotxe i restringir el pas de camions pel nucli urbà. Més enllà, i emmarcant-ho tot, ens cal una planificació urbana que generi proximitats, la ciutat dels 15 minuts, https://elpais.com/elpais/2020/02/28/seres_urbanos/1582890799_352414.htm
com defensa l’Ajuntament de Paris. A Olot bé ens podríem plantejar fins i tot els 10 minuts. Dissenyar espais urbans on les necessitats principals -treball, educació, compres, lleure- estiguin a la distancia més curta possible i que prioritàriament puguin ser realitzades a peu o amb bicicleta, o també en transport públic quan el recorregut sigui més llarg, com serà el cas dels polígons industrials que envolten la ciutat. Reduir i limitar l’espai al cotxe, aquest ha de ser l’objectiu de tota política urbana que posi per davant la salut i la defensa del medi ambient. Aquests és un dels reptes que haurem de tenir presents i prioritzar en els propers mesos. Garantir la salut pública, com ha quedat palès, ha de ser un objectiu per les administracions públiques i no una simple proclama que aguanta el paper en una campanya electoral.
Stephan Schneider i i Raül Valls
Photo by Krzysztof Kowalik on Unsplash